Rehabilitar des del saber local: arquitectura i cooperació a Baja Kunda

Tres arquitectes dones, provinents de contextos diferents però unides per una mateixa mirada crítica i compromesa, van viatjar a Baja Kunda el passat mes de març de 2026, com a voluntàries d’Alpicat Solidari, amb l’objectiu de rehabilitar una escola per garantir el màxim confort dels alumnes utilitzant tècniques constructives tradicionals del lloc, moltes d’elles en risc de desaparició. El projecte vol esdevenir una experiència que reivindica el paper de l’arquitecte: projectar i executar des del coneixement del lloc i la funcionalitat dels espais, una pràctica basada en la cura, el coneixement compartit i el respecte profund per la cultura local i el territori.

Es va redactar un primer projecte pels integrants del despatx ianua arquitectures SCP, Núria Laplaza, Mercè Manonelles i Xavier Solans, el qual serví per assentar el criteri de l’actuació per la rehabilitació, clar des d’un inici,  i també per sol·licitar els ajuts a les entitats per la seva execució.

El viatge, al qual assisteixen dues terceres parts de ianua arquitectures SCP, la Núria Laplaza i la Mercè Manonelles, s’hi afegeix una altra Núria, la Núria Vilarrubla, amb experiència en cooperació internacional a Bolívia, i té com a objectiu verificar in situ la viabilitat de les propostes tècniques previstes en el projecte, i la disponibilitat dels materials i mà d’obra.

La intervenció es centra en rehabilitar l’escola amb criteris bioclimàtics i tècniques de construcció sostenible, adequant els espais a les necessitats educatives i ambientals per garantir el confort tèrmic, la seguretat i l’accessibilitat de l’alumnat, professorat i comunitat educativa. En concret es proposa la rehabilitació d’un edifici existent, amb tres aules i annexos, dins el complex escolar Lower Basic School construït durant els anys 2007-2008 per Alpicat Solidari.  Actualment l’escola compta amb 588 alumnes, 365 nens i 223 nenes i té necessitat de més espais funcionals per les tasques educatives, així com espais d’emmagatzematge i sales per a docents.

Es vol entendre la rehabilitació no només com una acció tècnica, sinó com un acte polític i cultural. Recuperar estructures, reparar en lloc de substituir i posar en valor allò que permet reduir l’ús de materials industrialitzats, minimitzar l’impacte ambiental i reforçar els vincles amb la comunitat local.

Alhora es pretén enfortir les capacitats locals en tècniques de construcció sostenible mitjançant tallers formatius dirigits a la població, fomentant la participació comunitària, especialment de l’ètnia fula, i creant referents locals que puguin transferir coneixements i aplicar-los a les seves llars i entorn.

A més, la voluntat és promoure la reutilització i gestió eficient dels materials de construcció, avaluant els recursos existents, optimitzant l’ús de materials locals i reciclats per reduir costos, minimitzar l’impacte ambiental i garantir la sostenibilitat del projecte.

Durant el viatge es duen a terme nombroses visites a magatzems de la construcció de tot tipus i mides, per valorar la disponibilitat de materials el més locals i sostenibles possibles sense renunciar a la qualitat i durabilitat. També es duen a terme visites a altres instal·lacions escolars per analitzar les condicions de construcció actual que duu a terme el govern gambià, i les condicions de confort i il·luminació resultants.

Un dels moments més emotius del viatge és la visita al poblat Fula, que ens permet comprovar in situ les bondats de la construcció tradicional en quan a costos, facilitat d’execució i confort, donant valor als seus habitants i constructors dels seus coneixements i valor, sovint desestimats per un sistema que promou un progrés buit i sense sentit que promet solucions eficients i duradores, omplint el país ( i el continent) de cobertes de xapes metàl·liques simples sense aïllament, transformant els habitatges i equipaments en autèntics forns inhabitables, dins dels quals, a més quan plou, el soroll resulta eixordador.

L’altra visita significativa va ser a la casa d’un representant del poder judicial local, amb experiència fora de Gàmbia i llaços amb Espanya, que va decidir construir casa seva segons els models i tècniques de l’arquitectura vernacular i que posa de manifest evident, el millor comportament tèrmic de les construccions pròpies versus els sistemes “més barats i eficients” importats.  La frescor interior era indiscutible quan fora estàvem rondant els 40º i dins les construccions cobertes amb xapa la temperatura era igual o superior, però el més sorprenent va ser descobrir que la durabilitat estimada de les cobertes tradicionals de palla, més econòmiques i eficients tèrmicament, era la mateixa ( uns 10 anys ) que la de les xapes simples que es col·loquen arreu amb la promesa d’eternitat.

A nivell tècnic, el projecte aposta per la recuperació i posada en pràctica de tècniques tradicionals pròpies del lloc, per aconseguir un millor comportament tèrmic amb criteris bioclimàtics. S’opta per la rehabilitació dels murs tradicionals mantenint les tècniques emprades en la seva construcció amb blocs fabricats in situ i revestiments propis del lloc, que garanteixen la transpirabilitat, millorant el comportament higrotèrmic de l’edifici i reduint-ne el manteniment.

Com a novetat, es proposen solucions constructives passives, com les cobertes ventilades amb l’aprofitament de les planxes metàl·liques en bon estat, i la disposició d’obertures més grans i pensades per afavorir la ventilació creuada i la protecció solar. Aquestes estratègies, desenvolupades històricament per adaptar-se al clima, havien estat progressivament abandonades en favor de sistemes importats menys eficients.

En l’interior de les aules es preveu la instal·lació de falsos sostres vegetals conformats amb canyís entreteixit de creixement i manufactura local, per tal de generar un espai ventilat entre la coberta i l’àmbit funcional de l’aula, creant una gran càmera d’aire ventilada que protegirà als alumnes de la calor acumulada per les planxes metàl·liques al sol.

Per tal d’avaluar científicament les propostes plantejades, s’han efectuat mesures amb termòmetres intel·ligents que han registrat dades de l’edifici durant un mes i que es col·locaran de nou després de les obres, per poder verificar els resultats obtinguts.

També es preveu ampliar el porxo d’accés amb coberta vegetal tradicional que generarà un gran espai d’ombra fins arribar als arbres de mango, que actualment procuren l’espai d’ombra més confortable de tot el complex i possibiliten tot tipus d’activitats a l’aire lliure. Sota l’ombra de la coberta vegetal, que fabricaran amb tecnologies ancestrals les dones i joves del poblat Fula, s’arranjaran els accessos a les aules en forma de grada per poder dur a terme classes i activitats educatives a l’aire lliure en condicions adequades.

També en l’espai d’accés es reformen els accessos amb rampes accessibles per alumnes i professors amb mobilitat reduïda.

La recuperació d’aquestes tècniques és possible gràcies al treball conjunt amb tècnics, mestres d’obra i artesans locals. El procés va convertir-se en un espai d’aprenentatge mutu, on el saber tècnic acadèmic i el saber tradicional es van situar en un mateix pla de legitimitat. Durant el viatge es dugueren a terme tallers de formació, on l’aprenentatge fou mutu, per testejar les propostes tècniques escollides i decidir conjuntament.

El projecte es desenvolupa de manera transversal incorporant activament la veu de la comunitat i amb les aportacions de les dones i joves en els treballs. Es procura una mirada al futur amb la formació especialitzada en tècniques tradicionals i la seva posada en valor,  promovent  la saviesa i economia sostenible del saber tradicional.

Es procura la implicació de tota la comunitat per tal de construir i reconstruir uns millors equipament pels seus infants, i alhora posar en valor millores tècniques disponibles en les tècniques tradicionals per un millor resultat climàtic amb major confort, reduint els costos econòmics de fabricació i els costos energètics derivats del consums d’elements aliens a la construcció que generen dependències de l’energia.

Actualment, amb els ajuts per la construcció aconseguits als programes de cooperació de la Fundació la Caixa i del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - COAC, s’està executant l’obra, amb la supervisió in situ d’un arquitecte local, en Jasse, que treballa pel govern gambià executant escoles i que es va emocionar en poder col·laborar en el projecte després de diverses reunions i visites a l’escola. Si bé el vàrem fer partícip de les decisions de projecte, no va voler modificar res, delerós de poder participar en una oportunitat única posant en valor allò propi i la seva millora tecnològica alhora.

El projecte, el viatge i l’obra i tot plegat no serien possibles sense la bondat, energia, implicació i col·laboració del Dawda, treballador local d’Alpicat Solidari, que esdevé una peça indispensable per la creació del projecte, les visites in situ i la construcció posterior,  ja que els seus talents són propis d’un home del renaixement i massa llargs d’enumerar en aquest text. Actualment fa de mestre d’obres amb la contractació de treballadors, coordinació dels treballs, i compra de materials i no m’estranyaria trobar-lo teixint palla o canyes tal com ens va ensenyar.

L’experiència emocional està estretament lligada al procés tècnic, recuperar memòries constructives i veure com l’escola rehabilitada es consolida com un espai digne i segur per als infants, i reforça la convicció que una altra manera de fer arquitectura és possible: una arquitectura que cuida, que escolta i que acompanya. Una arquitectura que construeix un món millor amb fonaments sostenibles.

Per les tres arquitectes, el viatge a Baja Kunda ha estat una reafirmació del compromís amb una pràctica professional ètica, feminista i arrelada al territori. Recuperar les tècniques tradicionals no significa mirar enrere, sinó projectar futur des del respecte, la memòria col·lectiva i la justícia social.