Alumnes de 4t d’ESO viuen l’experiència de la cooperació i la solidaritat en un institut a Gàmbia

La solidaritat a vegades comença molt lluny, però el que aprens acaba quedant-se molt a prop. Això és el que li ha passat a un grup d’alumnes de 4t d’ESO que han participat en un projecte de cooperació internacional a Gàmbia. Durant una setmana van conviure amb estudiants d’un institut de Baja Kunda i van col·laborar amb el seu club de periodisme aportant equipament i compartint coneixements.

Abans de marxar, alguns pensaven que seria una experiència intensa, diferent, fins i tot impactant. Però cap d’ells imaginava fins a quin punt aquella setmana els faria replantejar coses tan quotidianes com la manera de parlar amb un company, de jutjar una actitud o de valorar el que tenen.

El que havia de ser “anar a ajudar” s’ha convertit en una experiència que els ha fet créixer. No només pel que han vist, sinó pel que han sentit i per totes les converses que s’han generat després.

Un projecte que comença molt abans de pujar a un avió

Participar en aquest projecte no és tan senzill com apuntar-s’hi. Els alumnes que volen formar-ne part han d’escriure una carta explicant per què hi volen anar i passar una entrevista. Aquest primer pas ja els obliga a fer una reflexió personal: què és per a mi la solidaritat? Per què hi vull participar? Estic disposat a sortir de la meva zona de confort?

Un cop seleccionats, comença un procés de mesos. Reben formació sobre cooperació internacional, sobre la història i la realitat social de Gàmbia, sobre racisme i desigualtats, sobre drets humans i igualtat de gènere. Parlen també sobre què vol dir fer voluntariat de manera responsable i sobre la importància de no caure en actituds paternalistes.

Al mateix temps, dissenyen el projecte que desenvoluparan un cop arribin a Baja Kunda (Gàmbia). Organitzen activitats per aconseguir finançament, expliquen la iniciativa a altres alumnes i impliquen les famílies. Tot això fa que el viatge no sigui una aventura improvisada, sinó un procés educatiu complet.

Quan finalment arriben a Gàmbia i coneixen els estudiants de la Baja Kunda Upper and Senior Secondary School, tot allò que havien preparat es converteix en realitat amb el primer pas: entregar l’equipament periodístic als companys amb qui han dissenyat el projecte. Però el més important no és només el material que entreguen al club de periodisme. El que realment els ha marcat són les persones.

La culpa que ens acompanya quan som solidaris

Molts expliquen que han tingut una sensació difícil d’explicar, una barreja d’agraïment i incomoditat. Veure que allò que per a ells és normal, com tenir accés a tecnologia, en altres llocs no està garantit, els va fer pensar molt. “Vaig anar-hi pensant que anàvem a ajudar, però en arribar-hi vaig entendre que portar material no era ni de lluny el problema més greu.” Aquesta reflexió marca el primer de molts canvis: entendre que les desigualtats no es resolen només cobrint la superfície, sinó que tenen causes més profundes.

Alguns també han sentit una mena de culpa. No una culpa paralitzant, sinó una consciència nova sobre el privilegi. “He reflexionat sobre la sort que he tingut i en com la meva vida podria haver estat molt diferent si no m’haguessin adoptat.” Aquesta idea no es queda en una emoció puntual, és més aviat un mirall que els ha fet veure la sort que tenen per haver crescut en un lloc amb una història i política diferent d’aquella que han conegut recentment.

Cada nit, després de les activitats, parlaven sobre què havien viscut durant el dia. Compartien emocions, dubtes i pensaments. Hi havia moments d’emoció, de sorpresa i també de contradicció. Aquest espai de paraula els va ajudar a entendre que la solidaritat no és anar a “salvar” ningú, sinó compartir experiències i aprendre mútuament.

La ment oberta que ens fa trencar estereotips

“Abans d’anar-hi tenia una imatge marcada pels tòpics; la realitat va ser molt més complexa”. Els estereotips es van esquerdar ràpidament. Molts reconeixen que abans de viatjar tenien idees preconcebudes. Pensaven en pobresa, en dificultats, en diferències molt grans. I tot això existeix, però també van descobrir moltes altres coses que no s’esperaven: alegria, hospitalitat, capacitat d’organització i ganes d’aprendre.

Algunes pràctiques culturals que al principi els sorprenien, després les van començar a entendre millor quan van conèixer el context. “Allò que aquí podria semblar estrany, allà és completament habitual i acceptat.” I això els va fer veure que no hi ha una única manera correcta de viure i “acceptar que la meva realitat no ha de ser l’única possible.”

Aquesta mirada més oberta ha tingut conseqüències directes en el seu entorn proper. Al seu institut hi ha alumnes de procedències molt diverses. Alguns expliquen que ara entenen millor companys i companyes nouvinguts, o costums culturals que abans criticaven sense informació. “És molt complicat adaptar-se a la vida de l’altra persona si no entens d’on ve.” Ara intenten preguntar abans de jutjar, escoltar abans d’opinar.

L’empatia que ens situa al costat de l’altre

Conviure amb adolescents de la seva edat va ser una de les parts més sorprenents del viatge. “Al cap i a la fi, som joves amb aspiracions semblants.” Volen estudiar, tenir oportunitats, ajudar les seves famílies i construir el seu futur. 

Han compartit estones senzilles que han acabat sent les més importants: converses improvisades, partits de futbol, rialles sense necessitat de parlar el mateix idioma perfectament. Aquesta qüestió tan senzilla té un gran impacte: trenca la idea de “nosaltres” i “ells”.

Ser solidari en un context com aquest permet que passin coses molt diferents. Estar presents en el dia a dia d’un país que els queda tan lluny físicament com emocionalment permet apropar-se d’una altra manera. “Hi ha moments en què tot s’atura una mica. Un somriure, una conversa senzilla o el riure dels nens a l’escola.” Són instants petits que, vistos des de fora, potser no semblen extraordinaris, però que per a ells han estat molt significatius.

Una idea que repeteixen és aquesta: “Per entendre de veritat les persones, cal observar, escoltar i posar-nos en el seu lloc abans de formar opinions.” Aquesta empatia no s’ha quedat a Gàmbia, l’han carregat a la maleta.

En tornar, alguns expliquen que han canviat la manera de reaccionar davant diferències culturals o actituds o costums al seu institut. Que intenten comprendre què pot haver-hi darrere d’una actitud abans de reaccionar, “he après que per conviure millor, cal comprendre abans de criticar.”

L’equip que ens fa créixer junts

L’experiència no només ha creat amistat amb els joves gambians, sinó que també els ha unit molt entre ells. Han passat mesos preparant el projecte i una setmana vivint-ho tot intensament. Han après a escoltar-se, a organitzar-se i a ajudar-se quan algú ho necessitava.

Treballar plegats en un projecte real els va fer sentir útils, però també conscients de les limitacions estructurals del país. “No sempre tenen les eines ni els recursos per fer realitat els valors que defensen.” Aquesta frase, lluny de ser un judici, és un reconeixement del context en què viuen els seus companys.

També han destacat les qualitats de la comunitat que els va acollir. “Em va sorprendre la seva capacitat per socialitzar i fer-nos sentir part del seu entorn.” I, malgrat les dificultats, remarquen que “sempre tenen un somriure.” Això els ha ajudat a entendre que la cooperació no és donar des d’una posició superior, sinó compartir des del respecte.

Parar la mà més enllà d’imposar

Potser la lliçó més important que han après és: “abans de voler ‘salvar’ ningú, cal entendre el context i respectar-lo.” La solidaritat no consisteix a imposar la nostra manera de fer, sinó a compartir, escoltar i construir conjuntament. “No es tracta d’imposar, sinó d’acompanyar.” Aquesta idea transforma la manera com havien entès l’ajuda fins ara, també en situacions quotidianes: a l’aula, amb companys que tenen dificultats o amb persones nouvingudes.

Un dels temes que més els va impactar va ser la quantitat de deixalles que es trobaven en alguns espais i la gestió que en feien d’aquests residus. “Em va impactar veure la quantitat de brutícia en alguns llocs i vaig entendre la importància de cuidar l’entorn.” Però més enllà del xoc inicial han entès que “aquí parlem molt de sostenibilitat, però allà sovint no tenen els recursos per fer-la possible.” Aquesta diferència de context els ha fet replantejar també els seus propis hàbits quotidians.

En el seu entorn proper, expliquen que han pres més consciència sobre el reciclatge, el consum responsable i la necessitat de no jutjar pràctiques culturals sense entendre les causes.

La solidaritat comença aquí amb l’activisme del dia a dia

El projecte no s’acaba amb el viatge. En tornar, han fet exposicions, han explicat l’experiència i han compartit el que han après amb altres alumnes i amb el seu entorn. Aquesta experiència, viscuda des de dins i convivint amb altres persones, els ha permès apropar-se a una realitat que no es pot comprendre només a través dels llibres. A partir d’ara, seran activistes de tot allò que han après.

El que han viscut a Gàmbia no es queda en un bonic record ja que ha suposat un abans i un després. Han trencat prejudicis, han fet noves amistats, han entès que el món és molt més ampli del que pensaven i ha generat una voluntat clara: conviure millor en el seu entorn proper.

La solidaritat és una paraula difícil de definir, cadascú en tenim una idea, la vivim i sentim d’una forma diferent. Però, no és una paraula complicada si es viu des dels valors del respecte, empatia, responsabilitat i convivència en diversitat. A més a més, no s’acaba quan es torna a casa, comença precisament quan mires el teu carrer, el teu institut o el teu barri amb uns ulls nous.

Potser no saben quan brollarà la llavor que han plantat. Però sí que saben una cosa: el canvi és aquí i ara. Comença cada dia en la manera com decideixen mirar els altres. Perquè la solidaritat no és només viatjar lluny, és deixar que el que has viscut et transformi aquí. 

I tu, si d’adolescent haguessis après a mirar el món amb uns altres ulls... Qui series avui?